DEF: Una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees clares
que es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un
ordre lògic. La presència d'aquest tipus de missatge en el nostre
entorn és present en tots els actes comunicatius en què es
transmet informació. Sovint exposar i explicar són termes utilitzats
indistintament per referir-se als textos que tenen una finalitat
informativa o didàctica.
Preten
Explicar
Exposar (informar)
Estructura
1. Introducció
2. Desenvolupament
del tema
3. Conclusió
Característiques
dels textos
expositiu
l'objectivitat en
l'explicació
hi abunden oracions
subordinades de relatiu i
aposicions, ja que
permeten afegir
informació secundària;
el temps verbal característic és el present
d'indicatiu, per la seva atemporalitat
la selecció de substantius i verbs té en compte els
criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats
hi ha nombroses nominalitzacions,
tant d'accions com de processos o
estats, ja que permeten la síntesi i
l'abstracció de la informació.
els adjectius són
neutres, aporten
matisos específics i
precisos
la cohesió lèxica queda garantida per la
repetició de paraules, la
utilització´d'hiperònims i hipònims i mots de
la mateixa família.
els connectors tenen un paper important, sobretot els que
estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen.
Tipus de text expositiu
text cientificotècnic , text de
semidivulgació, text de divulgació,
text científic pedagògic, text
d'investigació, text científic oficial
Recursos
En l'explicació, l'emissor coneix
allò de què parla i en sap més
que el receptor. L'emissor vol
fer-se entendre pel receptor i
per això fa servir diferents
tècniques com l'exemplificació i
la definició, juntament amb una
sèrie de recursos com les
fotografies, les gràfiques, els
esquemes o els dibuixos (que
funcionen de suport no verbal);
en l'escrit, la subdivisió en
apartats, l'ús de títols i
subtítols i la utilització de
recursos gràfics (negretes,
cursives, etc); en l'exposició oral,
la repetició, els canvis
d'entonació i les pauses
expressives, etc.
Elements lingüístics
Abundància de
subordinació
Expressions per denominar
vinculades a les definicions
Aposicions
Oracions atributives
Connectors de
causa i
conseqüència
El text predictiu
indicar possibilitat
si Déu vol
tal vegada
pot ser que (+present de subjuntiu)
possiblement (+futur)
és possible que (+present subjuntiu)
planificació d'una activitat
l'avaluació
dels
resultats
aconseguits
l'execució
de les
activitats
la concreció
dels
responsables
i dels costos
de les
activitats
la
determinació
de les
activitats a
realitzar
la fixació
dels
objectius
del pla
la detecció
de les
necessitats
que es volen
satisfer
expressar les condicions
verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició
locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom
oracions introduïdes per nexes condicionals
formes verbals
verbs que suggereixin per
ells mateixos una predicció.
el futur compost
el present d'indicatiu
el mode subjuntiu
el temps futur
el temps condicional
DEF: El text predictiu ens informa
sobre una situació futura, en base a
una situació i uns condicionaments
actuals, per tal de fer-ne una
preparació adequada.
El text instructiu
elaborat per un
codi
indicar instruments
expressar :
Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom,
oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions
finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva significació,
indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es
poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera,
adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions
introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.)
verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
expressa les instruccions
imperatiu
acostumen a ser esquemàtics
i concisos
DEF: Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o
ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a
vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.
Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix
i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes
segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que
s'ha de fer- com s'ha de fer.
El gènere dramàtic
formes teatrals
musical
vodevil
revista
opereta
sarsuela
l’òpera
drama
comèdia
tragèdia
DEF: El gènere dramàtic, junt amb el líric i l’èpic pertany a la clàssica divisió sota la qual s’agrupen els gèneres i
els subgèneres literaris. El teatre és un gènere que narra uns fets a l’espectador per mitjà del diàleg que
mantenen uns personatges, i en alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol personatge i, per tant, parlaríem
de monòleg. Parlem de monòleg interior si el personatge ens va transmetent el seu pensament com si pensés
en veu alta i no s’adrecés explícitament al públic.
El text periodístic
gèneres d’opinió
Les cartes a la direcció
DEF: Les cartes a la direcció
exposen crítiques, denúncies,
comentaris, felicitacions, etc.,
sobre fets o qüestions
d'actualitat. No han de superar
les vint línies i han d'anar
signades. S'hi respecta el
registre lingüístic i, si s'escau,
s'hi fan les esmenes
ortogràfiques adients.
L'article d'opinió
DEF: Els articles
d'opinió exposen
anàlisis, crítiques i
valoracions sobre fets i
temes actuals d'interès
general. Hi ha articles
d'opinió de
col·laboradors habituals
del mitjà de
comunicació i altres de
col·laboradors més o
menys esporàdics,
entesos en els fets o
situacions que
comenten.
Estructura
L' acudit
El comentari
La columna
La col·laboració
La crítica
DEF: La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix
en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra.
L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant
de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que
publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts
plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda,
gastronomia)
L'editorial
Estructura
3. La cloenda
2. El desenvolupament
1. La introducció
DEF: La funció dels gèneres d'opinió és crear
un parer, favorable o desfavorable, sobre un
fet recent per tal d'influir positivament en la
consciència de la ciutadania. Els
comentaristes són testimonis directes
d'aquests esdeveniments i els interpreten, els
relacionen, en busquen referents i n'emeten
judicis. Els periodistes no interpreten un fet
informatiu de manera arbitrària
gèneres informatius
L'entrevista
Tipus
L' entrevista d'opinió
L' entrevista de personalitat
DEF: L'entrevista és un
diàleg extens i a fons que
manté el periodista amb
un personatge prestigiós o
d'actualitat. L'objectiu és
aconseguir el màxim
d'informació sobre la
persona o el tema en què
ell està qualificat.
El reportatge
DEF: El reportatge és un article
periodístic d'extensió variable que
tracta de forma exhaustiva
temes que no són de plena
actualitat però que desperten
l'interès del públic lector. El
reporter crea la informació en lloc
de buscar-la. El reportatge respon
a dues situacions comunicatives
diferents: d'una banda amplia un
fet d'actualitat, narrat des de
l’òptica del protagonista; de l'altra
desenvolupa un tema concret que
capta l’atenció del públic i que els
mitjans de comunicació tracten
d'investigar i ampliar.
La crònica
DEF: La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns
fets esdevinguts en un espai de temps concret. La crònica
sol ser complementària d'altres notícies sobre
esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o
previsible. L'estil de la crònica és més lliure que el de la
notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos
de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o
pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota,
una declaració, un testimoni, etc.. També tenen el suport
gràfic de fotografies.
La notícia
Tipus
Espacials
De creació
De continuïtat
Cronològiques
Complementàries
De sumari
De prevenció
D' última hora
Estructura
cos
background
titolets
entrada o lead
elements de titulació
3. subtítol
2. títol
1. avanttítol
DEF: El llenguatge que fa
servir la notícia ha de ser
clar, concís, senzill i
atractiu per al lector. Una
notícia perquè sigui
completa, ha de
respondre a les
indicacions qui, què, on,
quan i per què. Això no
vol dir que no n’hi puguin
aparèixer d’altres com a
qui, com, quines
conseqüències, etc.
Aquestes indicacions han
de figurar en el primer
paràgraf d'una notícia i,
si n'hi ha, en el seu
titular.
tipologies textuals
Predictiu
Narratiu
Conversacional
Argumentatiu
DEF: El registre lingüístic utilitat de forma
general en els mitjans de comunicació, que es
troba a mig camí entre el llenguatge més
especialitzat i el més accessible al públic, rep
el nom d’estàndard. A banda de l’ús d’aquesta
varietat lingüística el text periodístic s’ha
d’ajustar a uns condicionants ineludibles com
són el temps, en els orals, i l’espai ,en els
escrits. A més ha de ser entenedor i unívoc
en la seva interpretació. Per això el
llenguatge periodístic es basa en les
màximes de precisió, claredat i economia
lingüística que en garanteixen l’eficàcia.
El resum
a l'hora
de resumir
No s'ha d'afegir al resum
comentaris o indicacions
capacitat de síntesi
el producte final ha
de ser un resum,
no un esquema
idees principals
no s'ha de fer
interpretacions
personals
DEF: Entenem per resum la capacitat de reduir un
text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb
el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no
copiar) el contingut i l'organització d'un text original,
però de manera reduïda. Cal, doncs, saber-hi distingir
primer la informació que és essencial de la que és
accessòria, per poder-la expressar després d'una
manera condensada i objectiva
El text argumentatiu
Els recursos lingüístics
L'argument
d'autoritat
Les
qüestions
retòriques
Posar de manifest
determinats valors.
La utilització de la repetició
Contar un relat
La utilització de la ironia
Recursos
La interrogació retòrica
Les citacions d'autoritats
Els guionets
Les cometes
text argumentatiu més freqüent és el polític
la causa
oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix,
encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions
com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu
significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.
l'oposició
oracions introduïdes per nexes com
però, sinó, tanmateix, encara que,
malgrat que, etc noms precedits de
locucions com malgrat, a pesar de, tot
i, etc i verbs que pel seu significat,
indiquen oposició com oposar-se,
dissentir, etc.
DEF: El text argumentatiu té la funció de convèncer. En el text argumentatiu
l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot
mostrar mitjançant l'ús de la primera persona. Per introduir els diferents
arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc,
d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc
estructura
3. Conclusió
2. Motius o arguments
1. Introducció
El text descriptiu
La descripció científica
Poden ser:
especialitzats
divulgatius
La descripció que trobem
en els textos de registres
tècnics i científics es
caracteritza per l'ús un
vocabulari especialitzat.
Aquests textos són
objectius i tenen un alt
grau de formalitat.
Recursos lingüístics
estilístics
metàfora
metonímia
comparació
atributiva
adjectivació
nom
situacional
a dalt, a baix, més
amunt, més avall,
davant, darrere, a la
dreta, a l’esquerra,
endins, enfora, al
mig/centre, als
costats/extrems, de
cara, d’esquena, a
l'interior, a l’exterior, etc.
Tipus
trets físics d’una persona
caricatura
retrat
etopeia
prosopopeia
subjectiva
valor significatiu
objectiva
llenguatge denotatiu
funció referencial
DEF: Descriure consisteix a explicar com són les
coses i les persones, a detallar-ne les
característiques, l’aspecte o les qualitats que
presenten. La descripció no només és
literària, sinó que la podem trobar en textos
quotidians com per exemple: guies
turístiques, catàlegs comercials, publicitat,
etc.
Estructura
expansió
tema
El text narratiu
Tipus:
epistolar
la narració epistolar crea
la il·lusió d’un document
autèntic, la qual cosa la
converteix en un dels
procediments preferits pel
realisme
El conte literari
Desenllaç
tancat
obert
Estructura
3. Desenllaç
2. Desenvolupament
1. Introducció
Tècniques
Els punts de
vista narratius
i el
tractaments
del temps de
conte són els
mateixos que
els de la
novel·la.
Les etapes de la narració
2. Complicació
3. Avaluació i reacció
5. Moralitat
4. Resolució
1. Introducció
Aspectes externs i interns
interns
la veu
la manera
el temps
externs
els personatges
el tema
la trama
El temps
preposicions+nom
adverbis i
locucions
adverbials de
temps
oracions
temporals i verbs o
substantius
verb
Estructura
1. introducció
2. complicació
moralitat
resolució
3. avaluació i reacció
DEF: La narració és un
tipus de text que explica
uns fets en un
determinat ordre, que cal
que sigui coherent amb la
intenció del narrador.