MG1_AA6_Mapa Conceptual_Grup 2

APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT
1. UNITAT 1: L'alumnat d'Ensenyaments Professionals i el desenvolupament de la seva personalitat
  1. L'alumnat d'Ensenyaments Professionals. Adolescència,joventut i adultesa
    1. Els canvis cap a la vida adulta
    2. Conceptualització d'adolescència i joventut
      1. Trets fonamentals de l'adolescència
  2. Àmbits de desenvolupament de la personalitat
    1. Desenvolupament cognitiu,emocional,social i de la personalitat de l'adolescent i el jove
      1. Àrea biològica
      2. Àrea cognitiva
      3. Àrea emocional
      4. Àrea social
    2. L'adult:processos psicològics bàsics
    3. L'aprenantatge en la joventut i l'adultesa
      1. Processos de construcció i organització del coneixement i l'aprenentatge
      2. Construcció socioconstructivista de l'ensenyament-aprenentatge
  3. La inclusiò educativa.El sistema educatiu inclusiu
    1. El decret d'inclusió educativa
2. UNITAT 2: El desenvolupament i l'aprenentatge a l'aula
  1. Competències: Conjunt de coneixements i capacitats, que permeten la bona execució el lloc de treball. Trobem dos tipus diferents:
    1. Competències generals-transversals: Conjunt de coneixements teòrics i pràctics, necessaris per desenvolupar una activitat professional. S’aconsegueixen a l’escola obligatòria, formació inicial i experiència laboral. Ens ajuden a desenvolupar la capacitat de prendre decisions, d’iniciativa i d’empatia, i de les habilitat numèrica, verbal i de comunicació́.
    2. Competències clau: Conjunt d’habilitats, actituds i capacitats, que permeten l’excel·lent execució de l’activitat professional. Es manifesten en comportaments concrets de la conducta, com per exemple: iniciativa, treball en equip, autoconfiança, comunicació i creativitat.
    3. Competències especifiques-tècniques: Conjunt de coneixements i tècniques, específics de cada professió, necessàries per exercir el treball, d’acord amb les exigències laborals i d’ocupació. S’aconsegueixen amb l’experiència professional. Per això diem que estem en una formació permanent.
    4. Competències clau per a l’educació permanent: Son les necessàries per a realitzar-se i desenvolupar-se com a persona a llarg de la teva vida. Aquestes competències van variant amb la societat i s’adapten a les noves necessitat que hi van apareixent. Han de poder, treballar en equip, tenir la capacitat de resoldre problemes i prendre decisions, autonomia i responsabilitat, organització del treball, lideratge, comunicació i autoaprenentatge.
  2. Factors que intervenen en l’aprenentatge
    1. Principalment el factor numero 1, per garantir un bon aprenentatge, es la motivació. La motivació es allò que ens fa tirar cap endavant els nostres projectes de vida. Aquesta motivació pot variar depenent el moment de la vida que ens trobem o circumstancies, es totalment personal. Per exemple, quan una persona fracassa en varies ocasions, això provoca una desmotivació i pèrdua de l’interès en continuar aprenent. De la mateixa manera que al inrevés, l’èxit crea motivació, i fa que sigui mes fàcil l’obtenció d’aquest. Però no hem d’oblidar que, també l’èxit amb facilitat, disminueix la motivació.
  3. Incentius i orientacions per a la millora
    1. Com a docents, tenim que procurar que les nostres propostes didàctiques, sempre intentin:
      1. Estimular als nostres alumnes amb aprenentatge cooperatiu en i no competitiu.
      2. Crear activitats que els hi suposin una mica de repte (sense competicions).
      3. Fer-l’hi saber o felicitar, quan han realitzat un bon treball.
      4. Fer les tasques atractives, per a que als alumnes els hi semblin interesants.
      5. Fer que créixer l’eficàcia dels estudiants, elaborant itineraris individuals, treballant mètodes de concentració, integrar eines d’autoconeixement, etc.
    2. Les expectatives de l’alumnat i del professorat:
      1. Com a docents encara que no vulguem, de manera inconscient, sovint actuem de manera diferent, depenent en el grup d’alumnes que ens trobem. Hem de tenir present que, quan esperem que un alumne faci el seu treball bé, normalment ho fa. Però a l’inrevés crea un efecte totalment negatiu. Sense voler, exigim més a aquells alumnes que sabem que poden donar més. Això fa que nosaltres inconscientment, ho transmetem als nostres alumnes i ells es quedin amb aquest autoconcepte “es que jo no puc fer més”, llavors es quan es veu afectat l’autoestima i en conseqüència el rendiment escolar.
  4. Tipologia d’alumnat present a les aules. Característiques i necessitats de suport
    1. Dintre dels alumnes, podem trobar-nos amb persones que presentin barreres per a la participació́ i l’aprenentatge, que tenen unes necessitats especials de suport educatiu (NESE). El Decret d’Inclusió́ Educativa, ens classifica aquests diferents tipus d’alumnes que ens podem trobar a una aula:
      1. NESE: Necessitats especials de suport educatiu:
        NEE: Necessitats educatives especials:
        Discapacitat física.
        Discapacitat intel·lectual.
        Discapacitat sensorial (visual o auditiva).
        TEA: Trastorn del espectre de l’autisme.
        Trastorn greu de conducta.
        Trastorn mental.
        Malalties (degeneratives greus i minoritàries).
        Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació.
        Alumnes d’origen estranger amb NESE per:
        Incorporació tardana al sistema educatiu.
        Falta de domini de la llengua dels aprenentatges.
        Escolaritat prèvia deficitària.
        Situacions socio econòmiques i socio culturals desfavorides.
        Risc d’abandonament prematur.
  5. Les barreres per a l’aprenentatge i la participació
    1. Hem de ser coneixedor de que existeixen barreres en els aspectes psicològics i en d’aprenentatge, fent que les persones es trobin amb obstacles en el camí de aprendre. Pot donar-se en qualsevol alumne i poden ser causades per:
      1. Poc adequadament de les infraestructures
      2. Manca de planificació́ i organització.
      3. No tenir en compte la formació inclusiva.
      4. Manca de recursos i materials específics.
      5. No fer un bon us de les TIC (Tecnologies de la informació́ i la comunicació́).
      6. Per millorar això podem :
        Afavorir l’aprenentatge colaboratiu.
        Fer grups de classe heterogenis.
        Avaluar de manera diversa i compartida.
        Facilitar l’educació inclusiva.
  6. Bibliografia
    1. Martí, E. El desenvolupament i l’aprenentatge a l'aula. Recuperat a: https://ioc.xtec.cat/campus/pluginfile.php/1025585/mod_page/content/7/MG1_Unitat%2 02.pdf Decret Educació Inclusiva: Recuperat a: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/marc-conceptual-i-normatiu
  7. UNITAT 3: El clima a l'aula
    1. La relació entre els professors i els estudiants. L’estil docent i el clima a l’aula
      1. En el context de l’aula el paper rellevant és el del grup, on s’estableixen dos tipus d’interaccions: les que es donen entre professor i alumnes i les que es donen entre alumnes.
        La interacció a l’aula: el clima de l’aula i el rendiment acadèmic
        Tres tipus d’interacció a l’aula:
        La individualista
        Predominen els interessos particulars sense interactuar amb la resta.
        La competitiva
        L'objectiu és guanyar a l'altre i l’assoliment dels propis objectius mirant que la resta no els aconsegueixi.
        La cooperativa
        Pren com a referència el grup classe i l’aprenentatge per interacció. Els objectius personals s’aconsegueixen a mesura que la resta assoleixen els seus.
        Objectius transversals:
        • L’aprenentatge d’habilitats socials
        • El control grupal de la conducta
        • La relativització i l’acceptació de diferents punts de vista
        • L’increment de la motivació en relació i el rendiment acadèmic
      2. Les relacions que s’estableixen entre professors, alumnes i continguts són un dels elements més importants en tots els processos d’ensenyament-aprenentatge,
        L’organització i interacció a l’aula: el rol del professor i els plantejaments didàctics
        Coneixem dues maneres d’organitzar l’aula:
        Model tradicional
        Implica una gestió centralitzada del procés. Ensenyament centrat en el professorat.
        Model socioconstructivista
        Implica una gestió cooperativa. Aprenentatge a partir del treball cooperatiu
        Estil docent
        El professor eficaç ha d’utilitzar mètodes d’ensenyament i aprenentatge que combinin habilitats i coneixements per poder donar resposta ajustada a les necessitats dels alumnes i a les demandes del sistema.
        Trets que el defineixen (segons Ainscow):
        • Assigna tasques realistes i engrescadores.
        • Verifica el procés de treball dels alumnes.
        • Ofereix una gran varietat d’estratègies didàctiques.
        • Reconeix i valora l’esforç.
        • Crea un ambient positiu
        • Treballa de manera cooperativa amb els alumnes.
        • Vetlla pel progrés i el comunica.
        • Té grans expectatives.
        • Incentiva l’autoavaluació de les competències.
        Mel Ainscow (Manchester, 1943) un referent mundial en educació inclusiva.
        El clima de l’aula: la gestió de conflictes .
        Es poden abordar de dues maneres:
        De manera curativa.
        Fer un instrument per evitar el conflicte.
        De manera preventiva.
        Comporta treballar els fonaments de la convivència i de la democràcia com a eina fonamental per poder preveure el conflicte.
        Dues condicions fonamentals per tenir una aula democràtica:
        Que hi hagi participació real i que s’aculli tothom a partir de la igualtat de drets.
        Educarem la participació en tres àmbits:
        Curricular
        Com un objectiu explícit.
        Institucional.
        Acordant el funcionament del centre a aquests principis.
        Personal
        A través d’allò que el professorat transmet (implícit).
        Conflictes lleus i les conductes disruptives
        Són un conjunt de conductes contràries a les normes de convivència del centre.
        4 causes possibles que poden generar conductes disruptives:
        Es refereixen a l’alumne:
        Afectives i personals (inseguretat, baix autoconcepte, dificultats de relació, etc.).
        Es refereixen al context:
        Dificultats d’integració d’algun alumne al grup classe.
        Causades pel context extraescolar:
        La conseqüència de conflictes que porten a l’aula des de fora (conflictes amb la família o amb els amics).
        Les acadèmiques:
        Dificultats d’apropiació dels continguts que s’han d’aprendre o manca de capacitats necessàries.
        Estratègies de resolució de conflictes a l’aula:
        • Utilitzar el diàleg i promoure la participació de tot l’alumnat per igual.
        • Fomentar el treball d’habilitats socials.
        • Fer partícips els alumnes en el disseny de la normativa.
        • Identificar el perquè del conflicte per poder solucionar-ho.
    2. Estratègies per a la inclusió educativa
      1. Es pretén facilitar a l’alumnat els suports necessaris perquè pugui participar en el programa del centre educatiu.
        La tutoria i l’aprenentatge entre iguals
        .L'alumne exerceix el paper de tutor d'un alumne amb menys coneixement de la matèria. Aquesta estratègia permet utilitzar la capacitat d'aprenentatge autònom d'alguns alumnes com a suport d'altres menys autònoms com a "tutor". Es un aprenentatge mutu en diferent nivell amb un objectiu comú, consensuat i compartit on puguin assolir els objectius plantejats, mitjançant la proposta d'activitats planificades pel professorat
        L’aprenentatge cooperatiu
        És una educació oberta, flexible i participativa com a base de les societats democràtiques ,alumnes es relacionin entre ells de manera estreta i es crea una relació d'ajuda mútua amb la finalitat d'aconseguir l'èxit tant grupalment com individual.
        • L'aprenentatge del professor i els alumnes entre si.
        • L'autonomia, participant en la decisió dels continguts i activitats i avaluació.
        • La responsabilització de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge i comunitat d'aprenentatge, en la qual els alumnes s'ensenyen entre ells.
        • Que el docent pugui estar amb els alumnes que en tenen una necessitat més alta, parlar-hi i ajudar-los més.
        • Lideratge entre tots els membres del grup compartint la responsabilitat en les seves accionsi evolució personal i com a grup.
        El treball multinivell
        El treball multinivell té com a base oferir una única programació oberta i flexible que ofereixi múltiples opcions de treball a l'alumnat.. Es proposen activitats i materials que responen a diferents nivells competencials. Això permet diferents nivells de participació i de resolució de les propostes d'ensenyament-aprenentatge i diferents nivells d'avaluació de l'alumnat.
        El treball per projectes
        Proposta als alumnes de desenvolupar un projecte grupal d'investigació amb uns objectius que han d'assolir o aconseguir.
        Es planifica la tasca entre els membres de l'equip ,els alumnes distribueixen la tasca i planificació del projecte. Cada alumne fa la seva part de la tasca segons el seu nivell de coneixement i finalment es realitza una avaluació del treball realitzat.
        • La competència d'aprendre a aprendre, Proposta d'idees i cerca d'informació.
        • La competència de tractament de la informació i competència digital . El grup tria la informació i l'interpreta en un context digital per treballar en equip o l'elabora i la comunica a la resta.
        • La competència d'autonomia personal. Autocrítica del coneixement previ i adquirit una vegada finalitzat el projecte.
        • La competència comunicativa L'alumne aprèn a transmetre les seves idees i coneixements.
    3. Les possibilitats d’adequació normativa dels nostres estudis a l’alumnat amb NESE
      1. Es poden fer adaptacions als cicles formatius mitjançant la petició a la direcció general d’una modificació curricular en el cas de posseir el CAD o certificat mèdic.
        Les adaptacions inclouen:
        Criteris d’avaluació, durada i, en casos excepcionals, supressió d’alguna matèria.
        No es podran adaptar mai objectius o continguts fonamentals dels estudis.
        Si es podrà acreditar unitats de competència si no es pot assolir el cicle sencer.
    4. Bibliografia
      1. Unitat 3. El clima a l'aula. Recuperat de: https://ioc.xtec.cat/campus/pluginfile.php/1025585/mod_page/content/10/MG1_Unitat3.pdf Diveritat i inclusió. Recuperat de: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/ Preguntes mes freqüents. Recuperat de: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/pmf/orientacio#32
3. UNITAT 3: El clima a l'aula

	Created by Patricia Rejón Cánovas about 5 years ago

	Copied by Ceclina Puig Juanico about 5 years ago

	Copied by Patricia Rejón Cánovas about 5 years ago

	Copied by Andrea Murillo about 5 years ago

	Copied by Sergi Martin Martins about 5 years ago

Next up

MG1_AA6_Mapa Conceptual_Grup 2

Description

Resource summary

Similar