Fòssils: restes d´organsimes que van viure en el passat, o la
seua activitat---s`han mineralitzat--
Sèries filogenètiques: són conjunts de fòsils que es poden ordenar per antiguitat i
mostren els canvis progressius en una determinada característica----sèrie dels èquids--
El cavall: amb l`evolució, a anat camviat, abans amb la
grandària d`un cos amb quatre dits, fins ara, amb l`altura
major que un humà i amb un dit cada pata.
Formes intermèdies: fòssils amb característiques de dues espècies o
gups taxonòmics distints; mostren la progressió d`un altre.
El fòssil d`Archaepteryx, presenta caràcters dels
rèptils, com dents, cua i ungles. i caràcters dels aus,
com plomes, ales i bec.
Tèndencia a la complexitat: els fòssils més antics corresponen als
invertebrats més senzills i progressivament apareixen els distints
vertebrats, els peixos, els amfibis, els rèptils...
Les restes dels microorgansimes descoberts, d`almenys 3.770 milions d`anys
d`antiguitat, proporcionen l`evidència d`una de les formes de vida més antigues en
la Terra.
Tubs hematítics dels depósits de ventilació hidrometals de NSB que
representen els fòssils més antics de la Terra i l`evidència més
primerenca de vida en el nostre planeta
Proves Biogeogràfiques
Els éssers vius de regions s`asssemblen, i hi augmenten les
diferències com més allunyades estan. Indica que les espècies no es
van originar aïlladament, sinó que estan emopearedades.
Hi ha flora i fauna actauls als conitnents de l`hemisferi sud amb unes característiques que indiquen
un origen comú, han evolucionant de forma independent després de la separció dels continents.
En seprar-se els continents, cada una va evolucionar de forma
independent.
Les proves de l`anatomia comparada
Òrgans homòlegs: espècies emparentades , la forma
dels quals diferix segons la funció que exercicen.
D`evolució per divergència adaptiva, per la qual un
òrgan pimitiu modifica la seua morfologia per
adaptar-se al medi terrestre, aquàtic o aeri.
S`observen casos d`òrgans anàlegs, evolucionen per
convergència adaptiva. Distints òrgans adquirixen formes
semblants per a realitzar la mateixa funció.
Les proves embriològuiques
El desenvolupament
embrionari d`un ésser viu
és com a resum accelerat
de la seua evolució, podem
observar certs trets dels
embrions de les seues
espècies antecessors
Embrions d`alguns grups
d`animals emparentats
s`assemblen molt en els
primers estadis
Alguns animals, alguns
òrgans en els embrions
que desapareixen en la
forma adulta, però que
en mantenen en altres
grups d`animals
emparentats
Les poves bioquímiques
Han permés comprovar
que tots els ésser vius
estem formats per
biomolècules semblants;
les proteïnes, glúcids,
lípids...
Les rutes metabòliques
són comunes; les
estructures cel·lars són
semblants, tots tenim un
origen comú.